Diuen que a Irán hi ha moltes princeses,
Marjane Satrapi és una d’elles.
Mai hagués pensat que m’endinsaria dins del meravellós món del còmic però el cert és que la vida en ocasions (beneïdes ocasions..) et porta per camins que potser mai haguessis imaginat. És quan de cop i volta descobreixes coses grans i dones gràcies a la deesa fortuna per have-te clicat l’ullet, per haver-te tocat el cor. Conèixer i aprendre coses noves és la meva droga. I en aquesta ocasió, ha estat l’auca, la historieta, el còmic la meva gran descoberta, i haig de donar les gràcies a la recomanació d’un gran amic que un bon dia em va portar « Pollo con ciruelas » de Marjane Satrapi, un còmic que gairebé em va arrencar les llàgrimes…Sincerament conec molt poc (realment qüasi res) sobre el món del còmic, però fa unes setmanes, i després d’haver llegit “Pollo con ciruelas”, em vaig animar a llegir totes les tires còmiques de Marjane Satrapi: els 4 volums de “Persepolis” y “Bordados”, tots ells editats per Norma Còmics, guanyadors de molts premis i d’un èxit editorial aplastant.
Marjane Satrapi, il·lustradora de còmics iraniana, de fet l’única dibuixant de còmics d’aquest país, reflecteix en les seves vinyetes en blanc i negre la seva autobiografía i us puc assegurar que t’arriba a l’ànima.
El seu relat et fa entendre la història d’Irán tot passant per l’humor, la ironia i la duresa, a més el seu estil és molt dinàmic i encaixa perfectament amb el que vol explicar. Satrapi plasma la seva infancia i adolescencia i ens mostra des de la seva mirada personal les seves pors, les controversies socials que es van succeir en el seu país després de la caiguda del Sha, la polèmica que es va suscitar en el seu país per la obligació imposada a les adolescents de portar el vel islàmic, la seva percepció d’Occident, la lluita per l’adaptació de l’emigrant, el sentiment de soledat…una història realment emotiva i brillant que et fa entendre la cultura iraniana, la vas sentint ben propera al llarg de la lectura. Nosaltres occidentals, donem per fet que els anomenats “països musulmans” no poden ser laics, suposem que la religió és l’unica cosa que defineix la cultura d’aquestes societats. Doncs bé, Marjane Satrapi ens explica que tot i estar sota un règim islamista, hi ha moltíssims ciutadans iranians que són laics i que estan més lliberats que qualsevol occidental. Ciutadans que parlen de sexe, de divorci o de l’abort amb tota naturalitat, dones que fumen, que beuen, que ballen i que condueixen. Tot i haver estat educats per fanàtics extremistes, els joves iranians no estan tant lluny de nosaltres com ens pensem. Els còmics de Satrapi no són unes creacions ultra-artístiques, ni de grans aplicacions tecnològiques, més aviat tot el contrari. Precisament el seu èxit recau per la seva exquisita senzillesa, per la seva capacitat de reflectir la qüotidianitat, per la seva capacitat d’expressar sentiments. En fi, totalment imprescindible! Aixi doncs, no en parlem més! Us recomano fervorosament els comics de Marjane Satrapi. Aneu ràpidament a la biblioteca pública o a la llibreria o m'els demaneu a mi...Segur que rieu, ploreu, i us sentireu molt propers a ella, aquesta primera dona iraniana que fa del còmic un vertader art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada