La deessa amb un cigarret...

Bette Davis, l’actriu més despòtica, altiva i malvada del cinema americà, l’heroïna més perversa de Hollywood tenia els ulls més sofisticats i ferotges que he vist mai. Són els ulls d’una criatura indomesticable, una criatura dotada d’una intuïció única per fer de la perversitat tot un art.
Pensar en Bette Davis, és sens dubte, pensar en cinema en maiúscules.

Les seves interpretacions són totalment impecables. Els seus personatges desarraïgats, de dolenta-dolentíssima, d’ambiciosa i calculadora, de traïdora, d’harpia insensible... recobren més màgia en el moment en el que ella li posa aquell matís de sexy-encantadora, pot ser per aquest motiu, el públic l’estimaria una mica més. Un gran talent i una gran personalitat dins de la mateixa estrella, amb el seu inseparable cigarret, fumant com una dement i saltant-se a la torera qualsevol requisit formal.
Bette Davis va ser la gran excepció. No deixeu de mirar les seves pel·lícules, la seva grandiloqüència interpretativa, els seus gestos crispats i sobretot els seus ulls blau pàl·lid, plens d’inquietud. Ai! com estimo aquests ulls!...De moment us recomano fervorosament Jezabel, La loba, Eva al desnudo y ¿Qué fue de baby Jane?, són les úniques que he vist, però estic en procés de visionar-les totes!

Us deixo amb una frase de la Davis sobre els directors de cinema: “Un director de cine es un lector de las normas de tráfico. Un buen director de cine es un buen interpretador de un guión bueno. Y un gran director de cine es el que sabe ofrecer una visión distinta del mundo.”
I amb un vídeo esplèndid del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=JNAgL5AQkMk